Quan trieu una carcassa d'equip, la composició del material és la primera dimensió que trobeu. Els materials metàl·lics es poden classificar en diversos tipus específics, com ara aliatges d'alumini, acer inoxidable i acer al carboni. Els aliatges d'alumini aconsegueixen lleugeresa mentre mantenen la resistència estructural, i l'anodització forma una capa protectora estable. L'acer inoxidable aconsegueix resistència a la corrosió mitjançant una pel·lícula de passivació formada per crom, però el contingut de carboni i la relació d'aliatge de diferents graus afecten les seves propietats mecàniques. Els plàstics d'enginyeria inclouen opcions comunes com el policarbonat i la resina ABS. El policarbonat ofereix l'avantatge d'una combinació de transmissió de la llum i resistència a l'impacte, mentre que la resina ABS millora la suavitat de la superfície gràcies al seu contingut d'estirè. Els materials compostos solen referir-se a estructures de matriu-reforçades amb fibra; per exemple, la combinació de fibra de vidre amb una matriu de resina pot augmentar la rigidesa general mantenint un pes més lleuger.
Un cop determinat el material, el procés de fabricació afecta directament la forma final i el rendiment de la carcassa. La fosa a pressió és adequada per formar estructures complexes a partir de materials metàl·lics, injectant metall fos en un motlle a alta pressió, però la precisió del motlle determina l'estabilitat de les dimensions del producte acabat. L'emmotllament per injecció correspon al processament de plàstics d'enginyeria; el plàstic fos es refreda i es solidifica dins de la cavitat del motlle, i el disseny de la ubicació de la porta afecta la uniformitat del flux de material. El processament de la xapa implica doblegar i estampar làmines metàl·liques, i el paràmetre del radi de flexió ha de coincidir amb el límit de ductilitat del material. Els processos de tractament de superfícies inclouen diferents tècniques com ara la polvorització i la galvanoplastia. La polvorització electrostàtica utilitza el principi d'adsorció de càrrega per aconseguir una cobertura uniforme del recobriment, mentre que el procés de galvanoplastia diposita un recobriment metàl·lic al substrat mitjançant una reacció electrolítica.
